La Fecundació in vitro és la unió de l’òvul amb l’espermatozoide en el laboratori-in vitro-, amb la finalitat d’obtenir embrions ja fecundats per transferir a l’úter matern. La fecundació dels òvuls pot dur-se a terme mitjançant tècnica de FIV convencional o Injecció Intracitoplasmática d’Espermatozoides (ICSI).

Fecundación In Vitro

Indicacions

Causa desconeguda d’infertilitat o esterilitat. Fallades en cicles previs d’inseminació.

  • Absència o lesió en les trompes

  • Endometriosi.

  • Alteracions en l’ovulació.

  • Trastorns immunològics.

  • Alteracions moderades o severes en la mobilitat, concentració o morfologia dels espermatozoides.

  • Incapacitat dels espermatozoides per travessar el moc cervical.

  • Ejaculació retrògrada.

  • Lesions de columna.

Desenvolupament de tractament

La FIV consta de 4 fases:

1. Fase d'estimulació

Es realitza generalment després d’haver «bloquejat» farmacològicament el cicle natural. Una vegada aconseguit això, s’inicia l’estimulació dels ovaris amb injeccions diàries d’unes hormones anomenades gonadotropines, que són acte administrades de forma subcutània per la pròpia pacient. L’objectiu és aconseguir un desenvolupament fol·licular múltiple, que ens permeti obtenir un nombre raonable d’ovòcits fertilitzables. Aquesta fase dura uns 10 dies, i aproximadament cada dos dies la pacient és vista en consulta per realitzar un control ecogràfic i ajustar les dosis d’hormones. En ocasions realitzem algun control analític per tenir més informació.

Fecundación In Vitro

2. Punció de l'ovari

Els ovòcits s’extreuen dels ovaris de la dona a través de la punció dels fol·licles. Aquesta intervenció es controla mitjançant ecografia i se sol realitzar sota analgèsia de manera que no resulti dolorosa. Sol realitzar-se uns 11 dies després de l’inici del cicle. El procediment no requereix ingrés i la pacient abandona la clínica en 30-60 minuts coneixent el nombre d’ovòcits obtinguts, i amb una aproximació a la qualitat d’aquests. A continuació es preparen i classifiquen al laboratori.

El semen, ha de ser obtingut gairebé al mateix temps que l’extracció dels ovòcits, després d’un període d’abstinència sexual. El semen es prepara al laboratori amb la finalitat d’eliminar certs components i seleccionar els espermatozoides més adequats per fecundar.

Fecundación In Vitro

3. Fase de fertilització en el laboratori

Fecundación In Vitro convencional

Es procedeix a posar en contacte els espermatozoides i els ovòcits, romanent en incubació en mitjans i condicions especials durant hores.

Fecundación In Vitro

ICSI (Inyección Intracitoplasmática de Espermatozoides).

La ICSI, és una tècnica que s’aplica quan les taxes de fertilització esperades serien nul·les o molt baixes amb FIV convencional:

  • Escàs nombre o qualitat dels espermatozoides.
  • Anomalies severes de la morfologia espermàtica.
  • Problemes d’interacció entre òvuls i espermatozoides.
  • Escàs nombre d’ovòcits.

Seleccionarem l’espermatozoide més adequat, injectant-ho dins cada òvul. Aquesta opció és utilitzada cada vegada en més casos per optimitzar els resultats dels tractaments.

Una vegada aconseguida la fecundació, es seleccionen els embrions que seràn transferits en l’úter de la pacient.

4. Transferència d'embrió

Consisteix a introduir els embrions (com a màxim tres) a l’interior de l’úter. Es realitza habitualment entre els 2 i els 3 dies posteriors a l’extracció d’òvuls. El procediment és absolutament indolor i se sol realitzar sota control ecogràfic. La dona roman en repòs durant 45- 60 minuts i s’aconsella un repòs al seu domicili de 24-48 hores. La dona seguirà un tractament hormonal, aplicat amb òvuls vaginals de progesterona per afavorir la implantació embrionària.

Fecundación In Vitro

Taxes d´éxit

Fecundación in vitro (porcentajes)

Transferencia de descongelado